Aquest dimecres, dia 18 de febrer, en Marià i la Núria de la Fundació Tupí han fet una visita als alumnes de 4t d'ESO explicant el dia a dia de la seva tasca solidària. El seu objectiu, des de fa quatre anys, és poder alimentar a totes aquelles persones que no es poden permetre fer un àpat en condicions, ja siguin gent sense sostre, immigrants, persones enganxades a la droga, a l'alcohol...
Gràcies a institucions, empreses i voluntaris han aconseguit crear aquesta Fundació. Tot i que el menjador és molt petit, s'omple cada dia amb unes quaranta persones, aproximadament. Aquestes també poden sopar, ja que els ajudants de la cuina els preparen carmanyoles per poder passar la resta del dia, i el cap de setmana.
Cada dia és una satisfacció personal per a ells, sempre amb el mateix objectiu: ser solidaris amb aquells que més ho necessiten.
Si algú es vol posar en contacte amb el Tupí: c/ Sant Just 3 - 08500VIC
Tel. 679 361 451 i 617 884 930
Un poema que reflecteix la vida d'aquells que no tenen sostre.
PACO
Vas morir una gèlida nit d’hivern.
Els diaris ho deien.
Un “sense sostre” i “sense nom”.
Arraulit al portal d’una casa.
Mig tapat amb cartrons,
potser?
El llenç de boira t’embolcallava
amic.
Tenies nom. Et coneixien pel barri.
I vas tenir sostre. Ho anunciaves feliç
amb el somriure obert i tendre
de sempre. Et reien els ulls
sota els cabells blancs escurçats,
i el rostre vermellós de l’alcohòlic.
Pidolaves discretament,
fent-te trobadís en llocs estratègics.
Quan va arribar l’hivern
l’havies perdut, aquell sostre cobejat.
En morir tu
va canviar el paisatge ciutadà.
Hi mancava la teva presència,
el teu somriure plàcid,
conformat amb el destí.
Vas morir sol i malalt
i les llàgrimes dels qui t’enyoraven
no et van poder retornar la vida.
Ara ocupa el teu mateix lloc ciutadà
un nou pidolaire. Té el seu somriure
i gesticulació, amb el cabell negre.
ROSA FABREGAT
